El res, la solitud....

Miro la buidor,
escolto el silenci,

oloro el que és inolor,

toco la solitud,

tasto la tristesa.

Al meu voltant no hi ha re,

no hi ha ningú,

el meu pensament està en blanc,

La meva respiració entretllada,

el meu cor partit en bocins molt petits,

la meva autoestima pel terra,

els meus sentiments desordenats,

la meva vida és un caos.

Perquè et preguntes? Si en tingués la resposta no estaria així.